LA DIVINA COMEDIA
per Dante Alighieri
Version in Interlingua per Bruno Zani, in collaboration con Carlos Alberto Santos
Version in Romanica per Carlos Alberto Santos, con supervision de Josu Lavin
Inferno
Canto I
Nel mezzo del cammin di nostra vita
mi ritrovai per una selva oscura,
3 ché la diritta via era smarrita.
In medio del cammin’ de nostre vita
io me ha trovate in un foreste obscur,
que le derecte via era perdite.
In medio del cammin’ de nostra vita
io me trovavi in una silva obscura,
que la derecta via era perdita.
Ahi quanto a dir qual era è cosa dura
esta selva selvaggia e aspra e forte
6 che nel pensier rinova la paura!
Ah! dicer como illo era es cosa dur
iste silva salvage, et asp’ra, e forte
que in le pensar renova le pavor!
Quanto a dicer qual era, ah! est cosa dura
ista silva salvage, et asp’ra, et forte
que in le pensar renova le pavor!
Tant’ è amara che poco é piú morte;
ma per trattar del ben ch’i’ vi trovai,
9 dirò de l’altre cose ch’i’ v’ho scorte.
Tanto es amar, que pauco plus es morte;
ma pro tractar del ben que illac io ha trovate,
io va dicer del alie cosas que io lá ha viste.
Tanto est amara que pauco est plus morte;
ma pro tractar del ben que ibi trovavi,
dicerai de las altras cosas que ibi hai visto.
Io non so ben ridir com’i’ v’intrai,
tant’ era pien di sonno a quel punto
12 che la verace via abbandonai.
Io non sape ben dicer como ibi ha entrate,
tanto era io plen de somno a aquelle puncto
ubi io l’ verace via ha abandonate.
Non sapeo ben dicer como ibi entravi,
tanto era pleno io de somno a aquelle puncto
que la verace via abandonavi.
Ma poi ch’i’ fui al piè d’un colle giunto,
là dove terminava quella valle
15 che m’avea di paura il cor compunto,
Ma post qu’ io era al ped’ de un colle juncte,
lá ubi terminava aquelle valle
que me habeva de pavor le cord’ compuncte,
Ma pois qu’ io era al ped’ de un colle juncto,
lá ubi terminava aquella valle
que me habeva de pavor le cord’ compuncto,
guardai in alto e vidi le sue spalle
vestite già de’ raggi del pianeta
18 che mena dritto altrui per ogne calle.
io me altiante le vista ha vidite su spatulas
vestite jam del radios del planeta
que mena l’ homines direct’ per omne strata.
guardavi in alto et videvi sus spatulas
vestitas de los radios del planeta
que los homines mena a la derecta strata.
Allor fu la paura un poco queta,
che nel lago del cor m’era durata
21 la notte ch’i’ passai con tanta pieta.
Alora esseva le pavor un pauco quiete,
que in le laco del corde me habeva durate
le nocte que io passava tanto afflicte.
Le pavor fuit alora un pauco quieto,
que in le laco del corde me habeva durato
la nocte que io passavi in tanta angustia.
E come quei che con lena affannata,
uscito fuor del pelago a la riva,
24 si volge a l’acqua perigliosa e guata,
E como aquelle qui anhelante e exhauste
del mar emerge e, toccante le ripa,
se torna al aqua riscose e reguarda,
Et como aquelle qui anhelante, exhausto,
del mar emerge et, toccando la ripa,
se torna al aqua riscosa et reguarda,
cosí l’animo mio, ch’ancor fuggiva,
si volse a retro a rimirar lo passo
27 che non lasciò già mai persona viva.
assi l’ animo mie, que ancora fugiva,
a retro se ha tornate a remirar le passo
que non jammais lassava alcun persona vive.
assi l’ animo mio, que ancora fugiva,
se volvevit a retro a remirar le passo
que non lassavit jammais persona viva.
Poi ch’èi posato un poco il corpo lasso,
ripresi via per la piaggia diserta,
30 sí che ‘l piè fermo sempre era ‘l piú basso.
Post reposar un pauco le corpore lasse,
reprendev’ io cammin’ per le costa deserte,
si que le pede firme era sempre l’ plus basse.
Pois reposar un pauco le corpore lasso,
reprendevi l’ cammin’ per la costa deserta,
si que le pede firmo era sempre l’ plus basso.
Ed ecco, quasi al cominciar de l’erta,
una lonza leggera e presta molto,
33 che di pel macolato era coverta;
Justo ubi comenciava le ascension,
ecce! un legier panthera, multo alerte,
que de pell’ maculate era coperte;
Et ecce, quasi al comenciar de l’ ascension,
una panthera assi legiera et multo alerta,
que de pell’ maculata era coperta;